Et trobes aquí: Inici >> Secció Sindical >> Centres Cívics: precarietat i frau

Centres Cívics: precarietat i frau

[CAT] Des de la secció sindical Cultura i Espectacles de CNT Barcelona portem temps centrant-nos amb el que passa als Centres Cívics de Barcelona. El motiu és ben clar: als centres cívics s’hi realitza tot tipus d’activitat cultural, musical i escènica (tallers, concerts, obres de teatre, dansa, etc.).

Als 52 centres cívics de la ciutat hi ha molta activitat laboral. Treballadores a temps complet (personal de gestió, programadores, professionals de comunicació i xarxes socials, tècnics de so i il·luminació) i treballadores a temps parcial (talleristes, artistes). Si bé la precarietat en sous i contractació és coneguda de fa anys, la pandèmia ha empitjorat la situació: l’oferta cultural ha anat a la baixa i, de retruc, també les condicions laborals. Alhora, per sort, també ha revifat la lluita i les reivindicacions laborals als centres cívics.

El 66% dels centres cívics estan gestionats per 5 empreses: Calaix de cultura /Lúdic3), @TransitCultura, Progress, @Lleuresport, @QSLCultura.

Cal repassar alguns aspectes de la seva gestió. Els Centres Cívics de Barcelona estan externalitzats, i això vol dir que malgrat ser equipaments públics, la gestió la porten empreses privades o entitats. El procés és el següent: cada districte de l’ajuntament posa a concurs públic les gestions dels seus centres cívics tot redactant els plecs de condicions. Les anomenades empreses de gestió cultural hi participen i les empreses guanyadores porten la gestió sense massa control per part del Districte pel que fa a drets laborals. Això ha derivat en una situació de precarietat generalitzada on les empreses han implantat un model de gestió mercantilista de «programar més a preus més barats». No cal dir que qui paga el preu de les retallades son les treballadores, especialment les intermitents i temporals (artistes i talleristes).

Artistes sense contracte als Centres Cívics

Tota treballadora cultural té dret a contracte, ho diu clarament la legislació vigent. Segons l’Estatut dels Treballadors, la relació dels artistes en espectacles públics és laboral, i un reial decret (RD 1435/1985) estableix que el promotor de l’espectacle s’ha de fer càrrec de la contractació sota el Règim Especial d’Artistes

Aquesta legislació és vigent des de fa més de 30 anys i no hi ha cap excusa perquè als centres cívics de Barcelona es vulneri d’una manera tan flagrant. Ens trobem amb una pràctica generalitzada i normalitzada on les empreses que gestionen els centres cívics demanen factura a artistes. Això passa ja sigui per abaratir costos i estalviar-se les feines administratives com simplement per desconeixement.

Sí, als centres cívics es precaritza a artistes amb el dilema “o factures o no hi ha bolo”. Els artistes que demanen ser contractats, és a dir, que es respecti la llei, s’arrisquen a perdre feines. Si facturen de manera irregular mitjançant les anomenades Cooperatives de Facturació, s’exposen a inspeccions d’hisenda i a quantioses multes. I si, en canvi, cedeixen i es donen d’alta com a autònoms, s’exposen a una precarietat innecessària: ser autònom implica assumir riscos i renunciar a drets laborals. Per a la majoria d’artistes, aquesta és la manera menys favorable de treballar.  

Sí, als centres cívics es fomenten els falsos autònoms. 

De tot això, què hi diu l’Ajuntament?

Fa uns anys, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una moció que recordava l’obligació dels promotors culturals de contractar els artistes, i es va comprometre a afavorir les bones pràctiques en aquest sentit. Una mera declaració d’intencions sense cap efecte real a la pràctica. Ni es van prendre la molèstia d’informar els tècnics de cultura dels diferents districtes i les empreses que gestionen els equipaments culturals de titularitat municipal. En tot cas, ens van donar la raó: tenim dret a contracte. 

La nostra insistència ens va portar a reunir-nos amb responsables de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), organisme que centralitza les polítiques culturals de la ciutat. I també ens van donar la raó. Els artistes tenim dret a ser contractats directament i no se’ns pot exigir que facturem com autònoms. Es va evidenciar també que l’ICUB no sap realment com es fan les coses en els equipaments culturals i que les empreses i entitats que s’encarreguen de la gestió d’aquests equipaments gaudeixen d’impunitat total pel que fa a aquesta qüestió. Ens van assegurar també que es posarien al dia per garantir les bones pràctiques en el sector i unes condicions laborables aceptables. Encara esperem.

Secció Sindical Cultura i Espectacles CNT Barcelona
seccio.espectacles@barcelona.cnt.es
Twitter: @BCNculturaCNT


Centros Cívicos: precariedad y fraude

[CAST] Desde la sección sindical Cultura y Espectáculos de CNT Barcelona llevamos tiempo centrándonos en lo que ocurre en los Centros Cívicos de Barcelona. El motivo está claro: en los centros cívicos se realiza mucha actividad cultural, musical y escénica (talleres, conciertos, obras de teatro, danza, etc.).

En los 52 centros cívicos de la ciudad existe mucha actividad laboral. Trabajadoras a tiempo completo (personal de gestión, programadoras, profesionales de comunicación y redes sociales, técnicos de sonido e iluminación) y trabajadoras a tiempo parcial (talleristas, artistas). Si bien la precariedad en sueldos y contratación es conocida desde hace años, la pandemia ha empeorado la situación: la oferta cultural ha ido a la baja y, de rebote, también las condiciones laborales. Asimismo, por suerte, también ha reavivado la lucha y las reivindicaciones laborales en los centros cívicos.

El 66% dels centres cívics estan gestionats per 5 empreses: Calaix de cultura /Lúdic3), @TransitCultura, Progress, @Lleuresport, @QSLCultura.

Sin embargo, conviene repasar antes algunos aspectos de su gestión. Los Centros Cívicos de Barcelona están externalizados. Esto significa que a pesar de ser equipamientos públicos, la gestión la llevan empresas privadas o entidades. El proceso es el siguiente: cada distrito del ayuntamiento saca a concurso público las gestiones de sus centros cívicos redactando los pliegos de condiciones. Las llamadas empresas de gestión cultural participan y las empresas ganadoras llevan la gestión sin demasiado control por parte del Distrito en cuanto a derechos laborales. Esto ha derivado en una situación de precariedad generalizada en la que las empresas han implantado un modelo de gestión mercantilista de «programar más a precios más baratos». Ni que decir tiene que quien paga el precio de los recortes son las trabajadoras, especialmente las intermitentes y temporales (artistas y talleristas).

Artistas sin contrato en los Centros Cívicos

Toda trabajadora cultural tiene derecho a contrato. Lo dice claramente la legislación vigente. Según el Estatuto de los Trabajadores la relación de los artistas en espectáculos públicos es laboral, y un real decreto (RD 1435/1985) establece que el promotor del espectáculo debe hacerse cargo de la contratación bajo el Régimen Especial de Artistas.

Esta legislación está vigente desde hace más de 30 años y no hay ninguna excusa para que en los centros cívicos de Barcelona se vulnere de forma tan flagrante. Nos encontramos con una práctica generalizada y normalizada en la que las empresas que gestionan los centros cívicos piden factura a las artistas. Esto ocurre ya sea para abaratar costes y ahorrarse los trabajos administrativos como simplemente por desconocimiento.

Sí, en los centros cívicos se precariza a artistas con el dilema «o facturas o no hay bolo». Los artistas que piden ser contratados, es decir, que se respete la ley, se arriesgan a perder trabajos. Si facturan de forma irregular mediante las llamadas Cooperativas de Facturación se exponen a inspecciones de hacienda y a cuantiosas multas. Y si, en cambio, ceden y se dan de alta como autónomos, se exponen a una innecesaria precariedad: ser autónomo implica asumir riesgos y renunciar a derechos laborales. Para la mayoría de artistas, ésta es la forma menos favorable de trabajar.

Sí, en los centros cívicos se fomentan los falsos autónomos.

Y… ¿el Ayuntamiento qué opina de todo esto?

Hace unos años, el pleno del Ayuntamiento de Barcelona aprobó una moción que recordaba la obligación de los promotores culturales de contratar a los artistas y se comprometió a favorecer las buenas prácticas en este sentido. Una mera declaración de intenciones sin ningún efecto real en la práctica. Ni se tomaron la molestia de informar a los técnicos de cultura de los diferentes distritos, ni a las empresas que gestionan los equipamientos culturales de titularidad municipal. En cualquier caso, nos dieron la razón: tenemos derecho a contrato.

Nuestra insistencia nos llevó a reunirnos con responsables del ICUB (Institut de Cultura de Barcelona), organismo que centraliza las políticas culturales de la ciudad, y también nos dieron la razón. Los artistas tenemos derecho a ser contratados directamente y no se puede exigir que facturemos como autónomos. Se evidenció también que el ICUB no sabe realmente cómo se hacen las cosas en los equipamientos culturales y que las empresas y entidades que se encargan de la gestión de estos equipamientos gozan de total impunidad al respecto. Nos aseguraron también que se pondrían al día para garantizar las buenas prácticas en el sector y unas condiciones laborales aceptables. Aún lo estamos esperando.

Secció Sindical Cultura i Espectacles CNT-Barcelona
seccio.espectacles@barcelona.cnt.es
Twitter: @BCNculturaCNT

Copyleft (cc) 2011 | CNT Barcelona.