Et trobes aquí: Inici >> Acció social >> Concentració solidària amb les revoltes a França, dilluns 6, 11:00h, Consolat Francès

Concentració solidària amb les revoltes a França, dilluns 6, 11:00h, Consolat Francès

Després de més de 6 mesos de protestes, vagues i manifestacions, la situació a França s’ha tornat insostenible. Des del govern i els lobbies capitalistes s’han promogut una sèrie de reformes que precaritzen les condicions laborals i de vida de la població. Per part de la classe treballadora es porten mesos de lluita, durament reprimida per la policia d’acord amb el declarat Estat d’Emergència, fruit de les polítiques ultra repressives engegades amb l’excusa dels atemptats terroristes, i que són utilitzades políticament per justificar les mesures d’austeritat imposades pel govern.

Davant aquesta situació es fa necessari donar una resposta. Per això convoquem una concentració solidària amb la lluita a França el dilluns vinent 6 de juny a les 11:00 h davant del Consolat Francès (Rda. Universitat 22, Universitat / Pl. Catalunya).

A continuació us deixem el nostre comunicat de suport:

[CAT] ARRAN DE LES REVOLTES A FRANÇA

França pateix des de fa més de sis mesos un règim totalitari impulsat per la social-democràcia, que es materialitza en un estat d’emergència, el qual, teòricament, és una eina constitucional destinada a aplicar-se en el supòsit de crisis nacionals més greus i durant el temps imprescindible pel restabliment de la normalitat. En aquest context, cada setmana es convoquen manifestacions, concentracions i protestes contra la reforma laboral, ja que la classe treballadora és conscient del perill que representen els atacs polítics a les seves llibertats més fonamentals i de la necessitat de lluitar per conservar els seus drets laborals i sindicals que s’adquiriren amb tant esforç.

Les protestes són reprimides d’una manera extremadament violenta per les forces policials, guardianes del capitalisme triomfant i vertaders psicòpates uniformats. Tot i així, la lluita no minva i segueix reunint a persones de tot tipus: estudiants, treballadores, aturats, jubilades, militants sindicals, fotògrafs… Algunes d’aquestes persones han rebut la prohibició de manifestar-se per ser considerades violentes o indesitjables. La base legal d’aquesta prohibició és, per descomptat, la que adjudica l’estat d’emergència.

Durant les mobilitzacions, han sigut registrats nombrosos abusos policials, el més greu sens dubte el patit per un jove periodista independent la setmana passada, que segueix en coma induït amb pronòstic desfavorable després de rebre una granada disparada per la policia en una protesta. De la mateixa manera, es reprimeixen salvatgement a totes les persones que s’atreveixen a dir sortir al carrer, com un alumne de batxillerat de divuit anys a qui se l’acusa de «temptativa d’homicidi sobre l’autoritat pública». Un altre cas similar és el d’un jove de quinze anys a qui se l’acusa d'»incendi criminal» per tirar cendra a una paperera de l’institut, que va provocar una mica de fum, immediatament sufocat pels professors. Totes elles són acusacions completament desproporcionades i òbviament callades per la premsa burgesa-dominant.

També és preocupant la situació dels sindicats més reivindicatius, amb alguns casos especialment greus, com el saqueig policial d’un local de la CNT a l’Ille, que desencadenà la detenció d’un dels seus militants, o el registre d’un camió de la CNT de Bordeus. També han sigut adoptades mesures repressives extraordinàries contra figures ben conegudes dels mitjans alternatius, com l’internament forçat a un hospital psiquiàtric durant dues nits de l’advocat d’Acció Directa, Bernard Ripert, de 65 anys, conegut per portar alguns casos penals mediàtics. Fou detingut per un important dispositiu policial per «actes d’intimidació a un magistrat», que consistien en una mirada jutjada com amenaçant al fiscal en qüestió. Després de la seva detenció, la declaració d’un psiquiatre, que afirmava que Ripert presentava «trastorns psiquiàtrics que suposen un perill per a si mateix i els altres», fou decisiva perquè pugessin fer efectiu el seu ingrés a l’hospital psiquiàtric.

Recordem també el rol que juguen els mitjans de comunicació, corruptes i mancats de cap codi professional, que no dubten en qualificar a sindicats i organitzacions revolucionàries de «terroristes d’extrema esquerra». De la mateixa manera, tracten d’utilitzar aquestes organitzacions de cap de turc per justificar la violència policial i repressiva, intentant atribuir-los totes les accions dutes a terme al marge de la legalitat i intentant aïllar-les de la resta de manifestants de cara a l’opinió pública.

Des de CNT-AIT Barcelona mostrem la nostra solidaritat amb la classe treballadora francesa, intentant trencar així el silenci mediàtic que acompanya les revoltes que estan tenint lloc a l’altra banda dels Pirineus.

SOLIDARITAT INTERNACIONAL! NI FRONTERES NI REFORMA LABORAL!

______________________________

[CAST] A PROPÓSITO DE LAS REVUELTAS EN FRANCIA: 

Francia sufre desde hace más de seis meses un régimen totalitario impulsado por la social-democracia, materializándose en la permanencia del Estado de Emergencia, la cual, en teoría, es una herramienta constitucional destinada a aplicarse en los supuestos de crisis nacionales más graves y durante el tiempo absolutamente imprescindible al restablecimiento de una situación normal. En este contexto, cada semana se convocan manifestaciones, concentraciones y protestas contra la Ley Trabajo, ya que la clase trabajadora es consciente del peligro que representan los ataques políticos a sus libertades más fundamentales y de la necesidad de luchar por conservar sus derechos laborales y sindicales que tanto esfuerzo costó adquirir.

Las protestas son reprimidas de una manera extremadamente violenta por las fuerzas policiales, perros de guardia del capitalismo triunfante y verdaderos psicópatas uniformados. Sin embargo, la lucha no se debilita y sigue reuniendo personas de todo tipo: estudiantes, trabajadoras, parados, jubiladas, militantes sindicales, fotógrafos, etc, las cuales reciben a veces una prohibición de manifestarse por ser considerados violentos e indeseables. La base legal de tal prohibición es, por supuesto, la otorgada por el Estado de Emergencia.

Han sido registrados numerosos abusos policiales, el más grave sin duda el sufrido por un joven periodista independiente la semana pasada, mantenido en coma artificial tras recibir una granada tirada por la policía en una protesta, y cuyo pronóstico de recuperación es muy pesimista. Del mismo modo, se reprimen salvajemente a todas las personas que se atreven a salir a la calle, como a un alumno de bachillerato de apenas dieciocho años a quien se acusa de «tentativa de homicidio sobre la autoridad pública» (participó en una manifestación en la cual un policía decidió cargar contra los manifestantes y en un vídeo se ve al joven darle una pequeña patada e irse corriendo mientras el policía tropieza pero no cae al suelo). Otro caso similar es el de un joven de quince años a quien se acusa de «incendio criminal» por tirar ceniza a una papelera en un instituto, la cual produjo un poco de humo, inmediatamente sofocado por los profesores. Todas ellas acusaciones completamente desproporcionadas y obviamente calladas por la prensa burguesa – dominante.

Preocupante también es la situación de los sindicatos más reivindicativos, con varios casos de especialmente graves, como el saqueo policial de un local de la CNT de Lille, que desembocó en la condena de uno de sus militantes, o el registro de un camión de la CNT de Burdeos.

También han sido adoptadas medidas represivas extraordinarias contra figuras bien conocidas de los medios alternativos, como el internamiento forzado en hospital psiquiátrico durante dos noches del abogado de Acción directa, Bernard Ripert, de 65 años, famoso por llevar algunos casos penales mediáticos. Fue detenido por un importante dispositivo policial por «actos de intimidación a un magistrado», que consistían en una mirada juzgada como amenazante por el fiscal en cuestión. Tras la detención se decidió su ingreso en un servicio psiquiátrico después de que uno de los psiquiatras presentes declarasen que presentaba «trastornos psíquicos conllevando un peligro para sí mismo y los demás».

Recordemos también el papel desempeñados por los medios de comunicación, corruptos y carentes de todo código profesional, que no dudan en calificar a los sindicatos y organizaciones revolucionarias de «terroristas de extrema izquierda». De la misma manera, tratan de utilizar a estas organizaciones de cabeza de turco para justificar la violencia policial y represiva, tratando de asignarles todas y cada una de las acciones al margen de la legalidad, y separándolas de cara a la opinión pública del resto de manifestantes.

Desde la CNT-AIT de Barcelona nos gustaría mostrar nuestra solidaridad con la clase trabajadora francesa, así como contribuir a la ruptura del silencio mediático en torno a las revueltas que se están produciendo del otro lado de los Pirineos.

¡SOLIDARIDAD INTERNACIONAL! ¡NI FRONTERAS NI LEY TRABAJO!

__________________________________

[FRANCAIS] SUR LES REVOLTES EN FRANCE:

La France subit depuis plus de six mois maintenant un fascisme social-démocrate légalisé, se matérialisant notamment par le maintient de l’état d’urgence (outil constitutionnel trouvant application lors des crises nationales les plus graves, et pendant le temps strictement nécessaire au rétablissement d’une situation normale), et attaques permanentes contre les droits des travailleurs; dans ce contexte politique, manifestations, blocages et rassemblements contre la Loi Travail sont organisés chaque semaine par l’ensemble de la classe ouvrière, consciente du danger que représentent ces attaques politiques à ses libertés les plus fondamentales, et de la nécessité de lutter pour conserver ses droits sociaux et syndicaux si difficilement acquis.

Réprimées de manière particulièrement brutale par les forces de l’ordre, chiens de garde du capitalisme triomphant et véritables psychopates en uniformes, ces manifestations ne faiblissent pas et continuent de réunir des personnes de tous horizons: étudiants, travailleurs, chômeurs, retraités, militants syndicaux, photographes, etc, lesquels reçoivent parfois une interdiction de manifester au motif d’être considérés violents et indésirables, lesdites interdictions trouvant bien entendu leur base légale dans l’état d’urgence.

De nombreux abus policiers ont été relevés, le plus grave d’entre eux étant sans nul doute celui ayant touché un jeune photographe indépendant la semaine dernière, depuis lors maintenu en coma artificiel après avoir reçu un tir de grenade de désencerclement lors d’une manifestation, et dont le prognostique de récupération demeure très incertain.

De même, une répression judiciaire sauvage menace tous ceux osant descendre dans la rue, comme ce lycéen de dix-huit ans que l’on accuse “de tentative d’homicide sur personne détentataire de l’autorité publique” (il avait participé à une manifestation où un policier a décidé de charger seul des protestastaires pacifiques; dans une vidéo, on aperçoit le jeune homme tenter un croche-pied maladroit au policier en question, lequel trébuche mais ne tombe pas, et s’enfuir en courant juste après cela). Ou encore, le cas de cet autre lycéen âgé de quinze ans que l’on accuse d’avoir provoqué un “incendie criminel” , alors même qu’il n’avait fait que jeter une allumette dans une poubelle, laquelle a provoqué un peu de fumée, immédiatement éteinte par des professeurs de l’établissement scolaire… toutes ces charges étant bien évidemment complètement disproporcionnées au regard des faits reprochés et tues par la presse dominante bourgeoise.

La situation de certains syndicats parmi les plus revendicatifs est également préocupante, plusieurs abus relevés nous paraissant particulièrement graves, tels que le sacage d’un local de la CNT de Lille, qui a finalement débouché sur la condamnation de l’un de ses militants, ou la fouille policière d’un camion de la CNT de Bordeaux lors d’une manifestion.

Ont également été adoptées des mesures répressives délirantes contre plusieurs figures bien connues des milieux alternatifs, comme l’internement de force en hôpital psiquiatrique durant deux nuits de l’avocat du groupe Accion Directe, Bernard Ripert, 65 ans, célèbre pour défendre plusieurs affaires pénales très médiatisées. Après avoir été arrêté par un important dispositif policier pour délit de “menaces ou actes d’intimidation envers un magistrat” (l’acte en question consistait en un regard jugé menaçant par le Procureur de la République), son admission en soins sans consentement a été autorisée par le préfet après que l’un des psychiatres l’ayant examiné ait estimé que Monsieur Ripert était une personne “présentant des troubles mentaux qui nécessitaient son placement sous contrainte en hôpital psychiatrique [du fait qu’il] représente potentiellement un danger pour lui-même et pour les autres”.

N’oublions pas non plus le rôle joué par les médias de communication, corrompus et dépourvus de toute conscience déontologique, qui n’ont pas hésité à qualifier les syndicats et autres organisations révolutionnaires de “terroristes d’extrême gauche”. De la mème manière, ils tentent d’utiliser ces derniers comme têtes de turc pour justifier les violences policières et la répression, en essayant de leur attribuer la responsabilité de toutes les actions commises en marge de la légalité, dans le but de dresser contre eux l’opinion publique.

Depuis la CNT-AIT de Barcelone, nous nous solidarisons avec la classe ouvrière française tout en affirmant notre détermination à contribuer à briser le silence médiatique qui entoure les actes de révolte agitant le pays voisin.

SOLIDARITÉ INTERNATIONALE! NI FRONTIÈRES NI LOI TRAVAIL!

 

Tags: , , , ,

Copyleft (cc) 2011 | CNT Barcelona.