Durant aquestes setmanes de pandèmia del Covid-19 s’han evidenciat realitats, com per exemple, que som les persones més precàries les que estem més exposades a nivell de salut i a nivell econòmic.

Fins i tot ara, quan les nostres vides corren un perill evident, ja sigui per risc de contagi o per risc de quedar sense ingressos i ajuts, els sindicats grocs pacten amb les patronals, ens venen i ens silencien.

També que un món centrat en produir i que no s’ha basat en cuidar-nos, cooperar i fer-nos suport, ha creat una societat poruga i egoista. Hem estat produint per sobreviure, no per viure, i per a que uns altres se’n beneficiïn.

I el que també és fa evident amb les mesures preses és que si la producció s’atura alguns deixen de tenir uns beneficis als que no volen renunciar. I encara sabent que moltes podem emmalaltir i morir ens fan anar a treballar.

La cruesa del dilema entre producció i vida no és nova, però ara és més descarada. Hi podem veure la falta d’humanitat del plantejament: uns des dels despatxos ens ordenen a unes altres que ens exposem. A sobre amb precarietat sumada.

Però també hi veiem la nostra força: són ells i la seva avarícia els que depenen de nosaltres i del nostre treball. Si nosaltres parem per preservar la salut ells veuen menys ingressos i faran el possible per seguir omplint les seves butxaques.

Ens diran que els indefensxs som nosaltres. Ens voldran esprémer més per a no tenir pèrdues. Però nosaltres seguim tenint la força. Hem après que podem parar la producció per salut, i ho podem fer per defensar els nostres drets.

Hem vist que el sistema econòmic i social es basa justament en tot això. I que a Can Patronal el que més temen és que parem. Perquè no tindran beneficis però també perquè si parem per salut, per vaga al centre de treball, per vaga general, pels nostres drets, llavors ens adonem del potencial de canvi que tenim.

Que el discurs de la paràlisi i de la por no ens faci perdre de vista que parar per viure, pels nostres drets, és ara i serà sempre la nostra eina. Que la nostra salut vagi sempre abans que els seus beneficis. Que no tinguem por de la seva avarícia i que la tinguin ells de la nostra lluita.

Descarrega a continuació: