Ja la tornem a tenir aquí, ha arribat a la capital la nova atracció del capital. Just ara farà dos dies que ha iniciat el congrés on les més innovadores de les innovacions tecnològiques es reuneixen per mostrar al món els avenços de l’ésser humà en qüestió de tecnologies de la comunicació i control. Tant és el nivell d’innovació que el rei del Regne d’Espanya va fer d’amfitrió juntament, i faltant un altre any a les seves promeses electorals, amb la nostra alcaldessa.
Les grans multinacionals de la comunicació arriben a la nostra ciutat per mostrar les seves millors gales, tota una passarel·la de les noves tecnologies. 2.200 expositors, 3.600 mitjans de comunicació acreditats, si no contem els que no estan acreditats i, la dada reina, la dada que tothom se’n vanaglòria i que hauria de fer sentir orgullosa a la barcelonina més escèptica amb el congrés: 460.000 milions d’euros d’impacte econòmic a la ciutat.
És tant l’impacte econòmic que rep la ciutat que per celebrar-ho aquest any han tornat a apujar les tarifes del transport públic i, veient la dinàmica inflacionària, els directius de l’AMB s’han tornat a apujar els seus sous. Es nota tant, però tant, que la diferència històrica entre els barris benestants i els barris obrers pràcticament ni es nota i anar amb metro de «l’Upper Diagonal» a la Zona Franca «aviat» serà una realitat. Tant és l’impacte que els equipaments socials tenen goteres perquè l’ajuntament ha hagut de destinar els seus operaris a construir nous espais per a les famílies desnonades.
Les alegries del MWC no acaben aquí, la MWC aporta uns 15.000 llocs de treball. Gran part d’aquests llocs vénen donats per les
empreses de treball temporal (ETT), que com tothom sap són conegudes per les seves grans millores per afrontar els treballs eventuals i precaris. També el sector de l’hostaleria desborda d’alegria perquè els preus de les habitacions pugen i les cambreres de pis veuen com augmenta la seva feina cobrant 1,50 € per netejar-les. També els taxistes viuen un moment únic, i han de lluitar perquè CABIFY o UBER, que en aquestes dates augmenten els seus serveis, no precaritzin encara més el sector.
Aquests 2.200 expositors però no comenten, segurament per una petita distracció, és com aconsegueixen els materials per a l’elaboració dels dispositius mòbils, tablets, laptops, etc.? Resulta però, que a Amnistia Internacional si li importa i arran d’això hagi denunciat que a la República Democràtica del Congo, màxim exportador de cobalt (material que serveix per fer les bateries), l’explotació infantil és un fet i, el més probable, és que si tens un dispositiu d’Apple, Microsoft o Sony tens tots els punts per tenir un dispositiu que en part s’ha manufacturat a partir dels anomenats «minerals de sang». Situacions d’esclavitud, explotació infantil, morts… però res d’això no importa, perquè l’ordre dels factors no altera el producte i l’avenç del món civilitzat no es pot aturar per aquestes nimietats.
Barcelonines ompliu-vos d’orgull.
