Et trobes aquí: Inici >> Actes i campanyes >> AQUEST PRIMER DE MAIG ENS SENTIRAN!

AQUEST PRIMER DE MAIG ENS SENTIRAN!

S’acosta el Primer de Maig després d’un any molt difícil per a la classe treballadora, en el qual cada vegada sectors més amplis de la població estan tenint dificultats per a arribar a final de mes. La crisi que arrossega el sistema capitalista s’aguditza i, com sempre, paguem les mateixes. A la precarietat laboral, l’atur i les dificultats per a l’accés a l’habitatge, se li suma la pujada dels costos de la vida i les contínues retallades. Això es tradueix en un augment de la dificultat per a l’accés de la classe treballadora a recursos tan necessaris com l’energia o l’alimentació, però també a la sanitat i l’educació.

La pandèmia de COVID ha provocat greus conseqüències econòmiques i socials, però aquestes no es poden descontextualitzar de la crisi que ja arrossegava el sistema capitalista. La seva constant necessitat d’acumulació i consum de recursos està generant un impacte brutal en un planeta, que porta temps donant senyals alarmants.

Davant aquesta greu conjuntura, els governs reaccionen com sempre han fet: augmentant el control social, limitant les llibertats per a la classe treballadora, militaritzant la societat, retallant en despeses socials i iniciant guerres; actuacions que només beneficien a les elits capitalistes i les conseqüències de les quals sempre les pateix el proletariat de tot el món.

El Primer de Maig és una data molt important per al moviment obrer, perquè amb la seva dignitat i amb la seva vida els màrtirs de Chicago van gravar en la història els millors valors que han mogut a la classe treballadora. Ells i elles ens tornen a recordar avui que, enfront de l’explotació la nostra resposta és el suport mutu i l’organització col·lectiva; enfront del racisme, l’imperialisme i la guerra, l’única via és l’internacionalisme proletari. A l’autoritarisme i el patriarcat els hi hem de fer front amb anarcosindicalisme, feminisme i assemblearisme.

Sense importar sigles, l’esfera governant, una vegada més, traeix a la classe treballadora.

On diuen ‘derogo’ significa ‘retoco’, perquè sembli un canvi, però sense que les treballadores i treballadors millorin les seves condicions de vida, convertint-se en una maniobra per a reforçar les posicions de la patronal. De la mateixa manera, l’anomenada Llei Mordassa continua aquí reprimint qualsevol protesta, i multitud de famílies continuen sent desnonades.

A partir d’ara veurem que si el 40% dels contractes indefinits anteriors a la reforma laboral durava menys d’un any, amb la nova regulació la vigència mitjana dels contractes indefinits baixarà més. També creixerà el nombre d’acomiadaments, i la precarietat quedarà ‘maquillada’ pels nous contractes fixos discontinus. Continuem esperant que les empleades de la llar siguin treballadores de primera, com mereixen; ja sigui a través del promès Conveni 189 o incloent-les en l’Estatut dels Treballadors, on sempre haurien d’haver estat. Tampoc oblidem la salut laboral i els accidents laborals, que no paren de créixer i apareixen en nous sectors. I les pensions: se segueix sense fer marxa enrere als mecanismes que fan que cada vegada estiguin més lluny i menys assegurades les pensions, ja que es rescaten bancs i empreses però no els drets adquirits de la classe treballadora.

En aquests moments, un repte transcendental per al moviment obrer és fer-se sentir, és prendre consciència de classe i contrarestar l’onada de moviments nacionalistes, autoritaris, racistes i patriarcals. Ja n’hi ha prou d’emblanquiment per part dels mitjans de comunicació i de pactes entre partits polítics. Hem d’organitzar-nos necessàriament al marge de les institucions de l’estat; organitzades des de baix, al barri, a la feina, al sindicat, per la Justícia Social, el repartiment de la riquesa i l’abolició de les fronteres, perquè ningú es quedi enrere.

Aquest és el camí que ha triat la CNT i, per aquest motiu, aquest Primer de Maig ens sentirán!


Este Primero de Mayo ¡nos van a oír!

Se acerca el Primero de Mayo tras un año muy difícil para la clase trabajadora, en el que cada vez sectores más amplios de la población están teniendo dificultades para llegar a final de mes. La crisis que arrastra el sistema capitalista se agudiza y, como siempre, pagamos las mismas. A la precariedad laboral, el paro y las dificultades para el acceso a la vivienda, se le suma la subida de los costes de la vida y los continuos recortes. Esto se traduce en un aumento de la dificultad para el acceso de la clase trabajadora a recursos tan necesarios como la energía o la alimentación, pero también a la sanidad y la educación.

La pandemia por COVID ha provocado graves consecuencias económicas y sociales, pero éstas no se pueden descontextualizar de la crisis que ya arrastraba el sistema capitalista. Su constante necesidad de acumulación y consumo de recursos está generando un tremendo impacto en un planeta, que lleva tiempo dando señales alarmantes.

Ante esta grave coyuntura, los gobiernos reaccionan como siempre lo han hecho: aumentando el control social, limitando las libertades para la clase trabajadora, militarizando la sociedad, recortando en gastos sociales e iniciando guerras; actuaciones que solamente benefician a las élites capitalistas y cuyas consecuencias siempre las sufre el proletariado de todo el mundo.

El Primero de Mayo es una fecha muy importante para el movimiento obrero, porque con su dignidad y con su vida los mártires de Chicago grabaron en la historia los mejores valores que han movido a la clase trabajadora. Ellos y ellas nos vuelven a recordar hoy que, frente a la explotación nuestra respuesta es el apoyo mutuo y la organización colectiva; frente al racismo, el imperialismo y la guerra, la única vía es el internacionalismo proletario. Frente al autoritarismo y el patriarcado nos hemos de oponer con anarcosindicalismo, feminismo y asamblearismo.

Sin importar siglas, la esfera gobernante, una vez más, traiciona a la clase trabajadora.

Donde dicen ‘derogo’ significa ‘retoco’, para que parezca un cambio, pero sin que las trabajadoras y trabajadores mejoren sus condiciones de vida, convirtiéndose en una maniobra para reforzar las posiciones de la patronal. Del mismo modo, la llamada Ley Mordaza sigue ahí reprimiendo cualquier protesta, y multitud de familias continúan siendo desahuciadas.

A partir de ahora veremos que si el 40 % de los contratos indefinidos anteriores a la reforma laboral duraba menos de un año, con la nueva regulación la vigencia media de los contratos indefinidos bajará más. También crecerá el número de despidos, y la precariedad quedará ‘maquillada’ por los nuevos contratos fijos discontinuos. Seguimos esperando que las empleadas del hogar sean trabajadoras de primera, como merecen; ya sea a través del prometido Convenio 189 o incluyéndolas en el Estatuto de los Trabajadores, donde siempre deberían haber estado. Tampoco olvidamos la salud laboral y los accidentes laborales, que no paran de crecer y aparecen en nuevos sectores. Y las pensiones: se sigue sin dar marcha atrás a los mecanismos que hacen que cada vez estén más lejos y menos aseguradas las pensiones, ya que se rescatan bancos y empresas pero no los derechos adquiridos de la clase trabajadora.

En estos momentos, un reto trascendental para el movimiento obrero es hacerse oír, es tomar conciencia de clase y contrarrestar la oleada de movimientos nacionalistas, autoritarios, racistas y patriarcales. Basta ya de blanqueamiento por parte de los medios de comunicación y de pactos entre partidos políticos. Tenemos que organizarnos necesariamente al margen de las instituciones del estado; organizadas desde abajo, en el barrio, en el trabajo, en el sindicato, por la Justicia Social, el reparto de la riqueza y la abolición de las fronteras, para que nadie se vaya quedando atrás.

Este es el camino que ha escogido CNT y, por este motivo, este Primero de Mayo saldremos a la calle. Este Primero de Mayo ¡nos van a oír!

Copyleft (cc) 2011 | CNT Barcelona.