Ja fa algun temps es va superar la barrera dels 800.000 aturats a tot Catalunya, ara anem a pel nou rècord: el milió. A la ciutat de Barcelona ja superem els 600.000, el que fa que, estadísticament, si ens ajuntem 4 amics que vivim aquí, almenys un, està aturat. Si a aquests números afegim els contractes temporals, els de formació, les pràctiques a empreses, etc, obtenim una conclusió molt poc prometedora: la cosa pinta malament.. I lo pitjor de tot és que no té molta pinta de millorar. Ja podem dir, sense pecar de malastrucs o pessimistes, que els polítics i empresaris espanyols i catalans ens han portat a la més completa misèria. I com nosaltres no ens fiem massa que els mateixos que ens han arruïnat hagin de ser els que ens treguin d´ aquesta pobresa , volem aclarir unes quantes cosetes:
– Els aturats no som paràsitsni gent que no valgui per treballar, com insinuen alguns. Som treballadors i treballadores que per circumstàncies de la vida ens hem quedat sense feina o no hem aconseguit trobar-ne una. Els que cobrem prestacions no som uns mantinguts per l’Estat, ja que els pocs diners que rebem son una part (molt petita) de tots els diners que l’Estat ens roba mitjançant els impostos que ens obliguen a pagar. L’altra part del tresor se l´ emporta l’exèrcit (gairebé un 20% del pressupost de l’Estat), les empreses subvencionades, els bancs, els salaris dels nostres il·lustríssims alts càrrecs i polítics i alguna cacera d’elefants. Només per esmentar algun cas, perquè si deixéssim anar la llengua seguiríem amb l’Església, les subvencions sindicals, les presons, negocis de cacics diversos, la policia, els jutges … És a dir, hi ha prou paràsit com per tenir la poca vergonya de criticar a un treballador/a per cobrar la prestació per desocupació..
– L’atur no és alt perquè no hi ha feina. És alt perquè els manaires que dirigeixen la societat han creat una economia absurda i mal distribuïda. En lloc de produir riquesa social, els treballadors/es cada vegada fem més el ximple en els nostres centres de treball, oferim serveis i productes brossa des de l’alimentació i la roba, fins l’oci, que després consumim. Fins i tot els sectors de producció primària, l’agricultura, ramaderia o pesca, estan orientats a que hi hagi un flux de mercaderies i no a satisfer les necessitats de la gent. Com és possible que en el nostre barri hi hagi gent reciclant menjar en els contenidors, i que en alguns llocs se’ls ordeni als treballadors dels supermercats que destrueixin o contaminin amb productes químics el menjar que es malgasta en bon estat?
– L’atur és conseqüència de la crisi, i la crisi és conseqüència que el sistema en què vivim, el capitalisme, que és una autèntica bogeria. Si la història anés sobre si hi ha o no hi ha feina, diríem: feina n´ hi ha, i molta. El que no hi ha són llocs de treball, i llavors el treball, el que de veritat cal, s’està quedant sense fer.
– Els polítics i empresaris no volen acabar amb l’atur, és mentida. La societat de la plena ocupació, en un sistema capitalista, és un conte xinès. De fet, l’atur els serveix de gran ajuda, ja que tenen alguna cosa amb la que amenaçar als treballadors actius per si decideixen portar-se malament. Ells ens volen treballant sense queixar-nos, i si no t’agrada tenen milers esperant a la porta desesperats per poder treballar. I així, a poc a poc, anem rebaixant les condicions de treball, fem més hores, cobrem menys, tenim menys vacances …
Mural al mercat d’Hostafrancs.
Mesures contra l’atur:
Per començar, entendre que aturats i treballadors són la mateixa cosa. Tenim els mateixos problemes i els mateixos interessos. El parat d’avui, demà estarà treballant, i el treballador estarà a l’atur. Per tant, tots tenim part de responsabilitat en intentar donar solució a aquest problema des de la posició que ocupem. Us presentem algunes propostes a desenvolupar.
Com a treballadors en actiu:
– No realització d’hores extres. La jornada laboral de 8 hores diàries és un dret guanyat a força de lluita i sacrifici. A dia d’avui, no respectar aquest dret suposa, a més d’ un pas enrere com a treballadors, fer part de la jornada que li podria correspondre a una altra persona. És un compte fàcil. Si cada dia fas una hora de més, te la paguin o no, i altres 7 companys fan el mateix, entre tots li esteu donant 8 hores de treball a l’empresa cada dia. Si no les féssiu, l’empresa hauria de contractar a una altra persona.
– No tolerar acomiadaments de companys. La lògica és molt simple: si t’han contractat i vas a treballar, compleixes amb la teva part. Per tant, no hi ha la possibilitat que t acomiadin. Davant qualsevol acomiadament, unitat dels companys per exigir la readmissió. Fent això fomentem ocupació estable i que els empresaris no ens puguin utilitzar com un mocador de paper.
– No realització de pluriocupació.Si ja tens una feina, toca mantenir i lluitar per la millora de les condicions. A molts ens fan falta els diners a final de mes, però això no és excusa per acaparar el lloc de treball d’una altra persona, ja que aquest, si no treballa, és molt possible que estigui encara pitjor.
– Mantenir hostilitat des de la plantilla cap a les condicions laborals precàries.Especialment, fotre canya a les empreses on hi hagi treballadors amb contractes temporals, fi d’obra o pràctiques.. Tractar d´ aconseguir que aquests contractes es converteixin en indefinits per a tota la plantilla.
– Lluitar per equiparar les condicions dels treballadors de l’empresa. Cap treballador és menys necessari que un altre, per tant les condicions de vacances, dies lliures, salari, etc haurien de ser iguals per tothom. De la mateixa manera, lluitar per que desapareguin les bonificacions al treball individual (comissions, primes, incentius …). Si els problemes són col lectius, les solucions també.
– No permetre tancaments de fàbriques que puguin ser conduïdes pels propis treballadors.Cada vegada tenim més exemples de plantilles senceres de treballadors que s’organitzen per seguir treballant un cop que l’empresa es declara en “bancarrota”i tanca les portes. És una bona manera de posar en pràctica la autogestió.
Com a treballadors aturats:
– Practicar el boicot i el sabotatgeen aquelles empreses on es facin hores extres, preu fet o pluriocupació, amb l’exigència que aquestes pràctiques deixin de produir-se i en conseqüència contractin més personal.
– Associar en assemblees d’aturatsdirectament connectades amb les assemblees de treballadors, perquè de forma solidària es puguin donar suport mútuament davant les pràctiques de destrucció d’ocupació promogudes per les empreses. Aquestes assemblees també poden ser útils de cara a compartir recursos en la recerca d’ocupació. Un exemple d’aquest tipus d’organització és el sindicat CNT.
– Promoure xarxes locals d’economia alternativa. Ja estan sorgint en molts llocs cooperatives integrals, grups de producció i consum d’aliments, mercats d’intercanvi o gratuïts, cooperatives d’habitatge, assemblees d’okupació … Aquests grups promouen organitzar d’alguna manera la solidaritat espontània que sempre s’ha donat entre veïns i companys . Es tracta de poder donar sortida a allò més quotidià sense necessitat d´ utilitzar diners, o si més no, reduint tot lo possible el tracte mercantil. La idea base és que al mateix temps que ens enfrontem activament a un sistema econòmic que ens condemna a la misèria, anem establint les bases, a poc a poc, d’un altre tipus d’economia i relacions socials.
Com classe treballadora en general:
– Lluitar per una reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanalssense pèrdua de poder adquisitiu. Això significa treballar menys per treballar tothom.. Aquesta mesura ha de néixer de la pressió exercida per la classe treballadora, i el seu cost s’ha de carregar sobre els beneficis empresarials. És a dir, que la riquesa que creen els treballadors/es i posteriorment acumulen els empresaris, sigui redistribuïda de manera que repercuteixi cada vegada més en els propis treballadors, que som els que la generem.
– Jubilació als 55 anys, amb el 100% del salari, si pot ser a càrrec de l’empresa. És vergonyós que després de passar-nos més de mitja vida treballant per enriquir a empresaris i governants paràsits, avui en dia s’estigui plantejant pujar l’edat de jubilació. Com hem dit abans, nosaltres proposem que la riquesa que surt del nostre treball i ens roben cada dia, sigui destinada a millorar les condicions de vida de la classe treballadora, estigui o no en edat de treballar.
– Oposar-nos a les mesures de destrucció d’ocupació promogudes pel govern, la patronal i els sindicats venuts. Ens referim a totes aquelles reformes encaminades a abaratir els acomiadaments, fomentar contractes temporals, així com fer més precàries les condicions de treball. De la mateixa manera, oposar-nos a la destrucció de l’ocupació dels serveis públics, conseqüència de les retallades dels governs espanyol i català.
– Finalment, considerem que hem de ser molt crítics amb les solucions que ens vinguin donades per l’estat, ja que desconfiem d’ ellSom de l’opinió que les concessions de l’estat són caramels enverinats, i pel que veiem dia rere dia i durant el transcurs de la història ,una mica de fonament hi ha a la nostra desconfiança. Som més amics de crear solucions que les de demanar-les, per això no parlem aquí d’alternatives com la renda bàsica o subsidis indefinits d’atur. Considerem que aquestes mesures apaivaguen la tensió entre les classes socials i a llarg termini generen població submisa i dependent.
Som conscients que les mesures proposades són molt arriscades. Hi haurà qui pensi que són impossibles. No obstant això, després de molt analitzar, nosaltres pensem que la realitat és que són les úniques possibilitats que tenim de combatre el problema de l’atur.
Això sí, no anem a enganyar a ningú, no serà fàcil aconseguir-ho. Afrontar un problema tan gran com aquest exigeix posar en marxa la mesura més urgent de totes: l’autoorganització.
És completament necessari estar organitzats com treballadors, en actiu o no, per teixir les xarxes de solidaritat que ens fan falta per emprendre una lluita com la que plantegem. Ara que el malestar social està generalitzat, cal que es generalitzi també la implicació, la lluita i l’autoorganització. Nosaltres, des de la nostra humil posició, oferim la nostra alternativa anarcosindicalista a tots els treballadors, aturats, estudiants, mestresses de casa i persones excloses que no troben el seu lloc en la societat capitalista.
Pots seguir el Grup de barri de la CNT a Sants a Twitter: @CNT_SANTS
-Grup de barri de la CNT de Barcelona a Sants «CNT-Sants»-
